dimarts, 13 de novembre del 2007

LITERATURA POPULAR. ENTRE L'ORALITAT I L'ESCRIPTURA.


Rondalles, llegendes, contes de la vora el foc o a la llum d'un fanal al passeig del riu, poden ser una experiència interessant i profitosa. Us proposo de conèixer algunes de les històries de la nostra tradició més propera i us convido a viure, recrear i reinventar el fil d'una tradició que es descabdella des de temps remots.
Us transcric una de les narracions que circulen per la Ribera, una llegenda que em sembla prou interessant i que ens permetria anar de l'oralitat del text que presentem a fonts escrites que van servir per crear el text que, alhora, partien de veus antigues que volien sentir emocions i fer seu el món callat que els envoltava. Bé, ja veieu, els textos poden ser orals o escrits, antics o actuals, però allò que queda i ens conforma són les paraules. Us convido a estimar-les.

PER QUÈ ES DIU TORMO DE LA MARGARIDA

Quan jo devia tindre uns disset anys, tenia molta amistat amb un home que era molt vellet. Me contava coses que havia viscut en la seua vida. Un dia me va dir “T’haig de contar una història molt vella, que la gent ara ja no se’n recorda”:

Ja fa molt temps, quan lo poble era molt més petit i estava emmurallat, aquí a Tivissa, vivien cristians, però també moros. Quan arribava la nit, los moros havien d’anar als seus puestos que tenien per ells, separats del poble, i se dia la Marça de Dalt. Tothom treballava a la terra i la majoria eren bastant pobres.

Una família de classe mitjana tenia una filla molt maca i treballadora, se dia Margarida. En los moros hi havia una família pobra, però tenien un fill molt maco, que li dien Ben-Alí. Margarida i Ben-Alí es veien molt sovint i es van enamorar i ho van guardar en secret, fins que els veien passejar pel camí dels horts.

Als pobles petits, de seguida se saben les coses. Los pares de Margarida la van castigar. Fins que, quan se pensaven que ja no estava enamorada, la van tornar dixar sortir. Però los dos enamorats se van tornar a trobar i a enamorâ’s.

Margarida va tornar a ser castigada, però se va escapar i va anar a trobâ’s amb Ben Alí. Tothom la va buscar i una mora, al matí, los va trobar al peu del Tormo, lligats amb un mocador de seda, morts, però encara “sangrejants”. Margarida va ser enterrada on és ara la Baranova, al fossar. I Ben-Alí al cementeri dels moros.

Per això se diu el tormo de la Margarida.

Arxiu IES Julio Antonio. Treball G.Galimany, D. López, RM Casanova- Inf. Domènec Ripoll, Tivissa, 82 anys

Què us sembla la història? Us atreviu a fer-ne una versió més amplia?
1-Apa vinga conteu-nos que va passar en la trobada dels enamorats. Com van morir?
2- Coneixeu altres històries que s'assemblen a la dels amants riberencs? Si busqueu en la vostra memòria o feu una mica de recerca segur que en trobareu.