dilluns, 21 d’abril del 2008

Cabòries de Sant Jordi.


Finalment ha nascut Cabòries, la revista de l'IES Julio Antonio de Móra d'Ebre. És una bona notícia per encetar aquesta setmana de Sant Jordi. I, com hi ha món, que ens fan falta estímuls positius entre tanta farsa com la que ens tapa de veure els nous camins que ens cal emprendre perquè els nostres països no es trobin en la dissort dels dàlmates.
Amb el somriure i les cabòries aprenguem a navegar entre Escil·la i Caribdis ; és potser el nostre destí. Siguem dignes hereus d'Ulisses i fem la nostra singladura sense caure en el risc de l'oblit. Amb Jesús Moncada vam aprendre com fins i tot les cabòries estivals poden ser un senzill camí d'aprenentatge i, per què no, de saviesa.
El saber viu en les paraules i cada paraula que es perd és un tros de realitat que s'esborra. Realitat que són fets i sentiments continguts en el poder d'una paraula, sons combinats que obren horitzons i evoquen vivències. El Sant Jordi d'enguany el vull dedicar precisament a les paraules obsoletes i em faig ressò del projecte Reserva de paraules de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i em sumo a la iniciativa del Consorci de Normalització lingüística que ens proposa apadrinar paraules en perill de desaparèixer.
El dia de Sant Jordi a l'institut tindrem l'exposició preparada per la Mireia Grangé dedicada a una part del nostre patrimoni lingüístic en risc de substitució i tothom qui ho vulgui es podrà sumar a la iniciativa de salvar els nostres mots. Per fer-ho només caldrà dipositar en una urna que hi haurà al vestíbul del centre la paraula que ens proposem de salvar o enviar la proposta a l'espai de comentaris d'aquest bloc
Per començar i com a exemple en proposo dos: calauet i patxet.
La primera no es troba ni a l'Alcover-Moll, designa un moixonet, un gafarró que no sé ben bé identificar. Per mi és una paraula plena de ressonàncies de tendresa infantil. A Riba-roja, serveix per cridar amorosament els xiquets petitets. (Una altra paraula que tampoc recull el gran repertori lingüístic és "ranixa")
Patxet. El seu significat va ser documentat per Labèrnia, però ha desaparegut pràcticament dels usos orals. Escrita la trobem emprada per Bladé, Moret o Carranza i es pot relacionar amb la paraula patxo, que hem localitzat a Rasquera i Tivissa, però que té una accepció diferent a la recollida als diccionaris.

2 comentaris:

Senney ha dit...

Cabòries de paraules, paraules de cabòries...
Per fi tenim la revista a les mans! I ja hauríem d'estar pensant en la següent; això és un no-parar!
Una exposició de paraules moribundes, dius? Interessant... I després la visita de l'Andreu Carranza, que espero amb candeletes. (Segur que ell podrà aportar alguna paraula més, com patxet, no?)
Quin tercer trimestre més maratonià que ens espera!

Unknown ha dit...

Raure, en compliment d'una promesa al mal d'esquena i als matins perduts. Segons l'Alcover-Moll: Passar a la terra l'aixada, aixadell o altra eina de tall o pala, per treure'n les herbes, brossa o mates dolentes o inútils