EL MOODLE S'IMPOSA

Dia a dia, setmana a setmana he anat trampejant la disciplina autoimposada d'anar escrivint al bloc. S'imposen urgències o no en sento la necessitat que en d'altres moments (farà un any) comportava la relació amb el meu alumnat.
Cada cop més la feina a través de l'aula virtual - el moodle- esdevé prioritària. A través de l'aula virtual estableixo un contacte més directe amb els alumnes. Amb els fòrums les interaccions creixen. Les possibilitats d'avaluació milloren. Però es perd un espai de reflexió més àmplia que potser em facilita o m'estimula el format i la dimensió pública del bloc.
El bloc m'ajuda a deixar constància de la meua cronologia de treball i d'inquietuds. Contribueix a posar ordre a idees i propostes que de vegades, en el format d'una activitat plantejada com un exercici per als alumnes, queden amagades -allò que en podríem dir en un currículum ocult que potser sí que s'insinua en l'oralitat de les aules-
Des de l'última entrada, han quedat pendents comentaris que hauria d'haver fet en el seu moment.
1- La màgnifica jornada Imago mundi organitzada pel CERE després de l'any intens de celebració del 25è aniversari de l'entitat. Tot plegat mereix uns homenatges que no he fet. Sovint allò que més estimem i valorem se'ns queda dins. Per pudor o deixadesa.
2- Els treballs que estem fent sobre literatura i patrimoni amb els alumnes de comunicació i batxillerat. Estem combinant imatges, literatura popular, haikús... Una experiència que podré presentar al Curs de gestió del patrimoni literari de l'Alt Pirineu i Aran.
3- Les avaluacions i la preparació del viatge a Roma i Florència.

El temps passa i avui que he sabut la mort de Ricard Salvat, he trencat el silenci. Va ensenyar-nos a estimar una mica més les paraules.